Descripció

L'assignatura de Neurologia Clínica Aplicada a la Logopèdia permet a l'alumne accedir als coneixements elementals de Neurologia Clínica que necessita en el seu acompliment. La Neurologia és la branca de la medicina que s'ocupa de l'estudi de les malalties del sistema nerviós, tant central com a perifèric. Un bon nombre d'afeccions del sistema nerviós, especialment les del sistema nerviós central, són capaços de produir alteracions del llenguatge, comunament lligades a algun grau de compromís de la resta de les funcions del cervell, tant cognitives com a conductuals, motores, sensorials o vegetatives. Aquesta assignatura proporciona informació sobre la patogènia dels trastorns del sistema nerviós mitjançant la revisió  dels  seus  mecanismes  d'afectació,  sobre  les  síndromes  clíniques  (conjunts  de  signes  i símptomes) i entitats nosològiques (correlacions fermes entre aparença clínica i alteració orgànica) que condicionen alteracions del llenguatge per afectació del sistema nerviós. Un bon nombre de persones amb algun tipus d'afecció del sistema nerviós són susceptibles de beneficiar-se del treball d'una persona titulada en logopèdia, sent d'aquesta manera imprescindible un mínim de coneixements sobre aquest tema. Per si això no fos suficient, les actuacions en el context d'equips multidisciplinaris en el qual es dóna la pràctica logopédica obliguen al coneixement no només de terminologia d'altres disciplines sinó del seu propi conjunt de conceptes i abstraccions. L'assignatura manté relacions amb moltes altres assignatures, compartint coneixements anatòmics, fisiològics, clínics, neuropsicològics i d'altres tipus amb nombroses altres assignatures. No obstant això, el seu interès radica a ser l'assignatura que explica, més que unes altres, les diferents maneres d'afectació del cervell, les síndromes clíniques o maneres en les quals es mostra aquesta afectació i les entitats que produeixen aquestes afectacions. Amb els coneixements adquirits en aquesta assignatura, l'alumne podrà ser capaç d'arribar a avaluar, diagnosticar, pronosticar, rehabilitar i prevenir trastorns de la comunicació humana la causa de la qual radiqui en una afectació cerebral, participar en elaboració, execució i avaluació de programes educatius o sanitaris dirigits a persones amb aquest tipus d'alteracions, comprendre i adaptar la seva pràctica o el disseny de la pràctica d'uns altres a l'existència d'alteracions del sistema nerviós i comunicar-se correctament amb tot tipus de professionals implicats en l'atenció a persones afectes per processos que puguin danyar el cervell.