ORIENTACIONS BÀSIQUES PER A L’EXAMEN

La informació següent és de tipus orientatiu i ha de prendre’s com quelcom obert i mai no de manera prescriptiva i tancada.

L’examen constarà aproximadament de 3 a 8 preguntes referides al contingut del programa (l’extensió dependrà del tipus de preguntes, així com del tipus de convocatòria). La duració serà variable, depenent de l’examen. Però estarà compresa entre hora i mitja i tres hores.

Les preguntes poden ser de naturalesa, extensió i amplitud diferent. Per exemple, des de la definició d’un concepte o d’una teoria, a l’establiment de relacions entre dos fenòmens socials, passant per l’aplicació d’una teoria a l’explicació d’un fet, o el comentari d’un text, entre d’altres. Açò no vol dir que necessàriament l’examen siga sempre una combinació d’estos tipus de preguntes. Poden, per exemple, predominar les preguntes d’aplicació o les de definició, segons el cas.

Això no obstant, les qüestions estaran directament relacionades amb l’objectiu fonamental del curs que és que l’alumne o alumna siga capaç d’analitzar la realitat social, distanciant-se del sentit comú o de visions prejudicioses i esbiaixades. Per a aquesta anàlisi haurà d’emprar les eines conceptuals exposades durant el curs (bàsicament, conceptes i teories, així com dels seus autors corresponents). És a dir, s’haurà de demostrar un coneixement dels continguts del programa, sense divagacions innecessàries i/o meres reflexions personals. (Si n’hi ha, la reflexió personal haurà de sostindre's sobre un marc sociològic; assenyalant altres alternatives possibles que queden descartades, i les raons).

A l’hora de respondre les qüestions, no es demanarà que l’alumne o alumna faça una mera reproducció mecànica dels continguts del temari i dels manuals, sinó més bé que mostre la seua capacitat per a organitzar informació diversa, l'expose de manera clara i ordenada, i, si és el cas, siga capaç d'aplicar-la a casos o situacions socials diverses; argumentant-ho, si així se li demanara. És a dir, es tracta no sols que es demostre conèixer el significat dels conceptes i les teories, sinó que se siga capaç d'usar-los i d’aplicar-los d’una manera coherent a distintes facetes de la realitat social (situacions o facetes que no necessàriament hauran sigut esmentades o tractades a classe).

Per exemple, davant d'una possible pregunta oberta, com la següent:
“Té cada societat una única cultura? Justifica la teua resposta.”

El que es valorarà no és que l'alumne o alumna done la seua opinió personal ni tampoc que elabore sense més una excel•lent argumentació personal sobre eixa qüestió, sinó que, argumentant, empre el màxim de conceptes del temari i ho faça de manera apropiada i coherent. Es tracta que la resposta oferisca un possible estat de la qüestió. I amb tot això que done resposta a la qüestió que se li planteja. Una vegada fet açò, sí que podria valorar-se la defensa personal d'una de les postures.

La resposta a l’esmentada pregunta es pot abordar des de diferents punts de vista no excloents. Per exemple, assenyalant i argumentant la resposta a eixa pregunta des dels diferents sentits de “cultura”. Depenent del sentit que tinguem en compte, podem pensar que la resposta podria ser diferent. Caldria explicar i argumentar per a cada un dels casos. Sense ser incompatible amb l'anterior, ni amb això les úniques possibilitats, també es podria abordar la resposta des del punt de vista de l'extensió de la globalització en sentit general, i més específicament en la seua dimensió cultural, d'entre les diverses dimensions que té la globalització. O, relacionat amb això des dels diferents punts de vista sobre l’abast de la globalització.

Des d'ací podreu descarregar un model d'examen de l'assignatura. [Model d'examen]